El Circ Social: l’art de transformar comunitats
El circ ha estat, des dels seus orígens, un espai on el risc i la fragilitat conviuen amb l’humor i la bellesa. Però hi ha un circ que va més enllà de l’espectacle: el circ social, una pràctica artística i educativa que utilitza les les arts del circ per fomentar la inclusió, l’autonomia i la transformació col·lectiva.
Aquest 2025, el llibre Circus for Social Change: Social Circus in Context, escrit per Katie Lavers, Jon Burtt i Emmanuel Bochud, ofereix una de les mirades més completes i globals sobre aquest moviment. L’obra recull experiències de circs socials d’arreu del món —des del nord glaçat del Canadà fins a les ciutats de Sud-àfrica, els camps de l’Afganistan o les comunitats rurals del Brasil— per mostrar com el circ pot ser un llenguatge universal de resistència, cura i cooperació.
Els autors remarquen una idea fonamental: no existeix un únic model de circ social. Cada projecte neix i es transforma en diàleg amb el seu entorn social, polític i cultural.
Cada iniciativa converteix el circ en una eina de cura comunitària i en un espai per reaprendre a confiar: en el propi cos, en l’altre, en la xarxa invisible que sosté el col·lectiu.
En el circ social, el joc permet desaprendre jerarquies, trencar la rigidesa de les normes i obrir espais d’experimentació on tothom pot trobar el seu lloc.
Fer malabars, caminar sobre un fil o sostenir un cos aliè es converteix en un exercici d’escolta, de presència i de confiança mútua.
El circ parteix d’una idea essencial: el cos és territori. Un espai de memòria, d’experiència i d’aprenentatge. Quan el circ posa el cos al centre, el reconeix com a llenguatge propi —no com a objecte a dominar, sinó com a espai a habitar.
En el circ social, tots els cossos tenen lloc: els que tremolen, els que s’aturen, els que inventen noves formes de moure’s. L’adaptabilitat esdevé aquí una pràctica viva: no és la persona qui s’adapta al circ, sinó el circ qui s’adapta a la persona.
Així, l’equilibri deixa de ser una fita tècnica i es converteix en una manera de relació, una pedagogia del sentir i de la cura. El cos, com a territori compartit, ens recorda que fer circ és aprendre a viure junts des de la diversitat.
El cos, en definitiva, és el primer territori comú.
Per què “circ social” i no simplement “circ”?
Potser, però, caldria qüestionar el mateix terme circ social. Per què necessitem afegir-li un adjectiu per parlar de la seva dimensió humana, comunitària o transformadora?
El circ, en la seva essència, sempre ha estat social.
Històricament, va néixer com un espai per a persones “fora” de la norma: nòmades, artistes ambulants, persones amb diversitats físiques o identitàries, éssers que la societat marginava o no sabia on situar.
El circ acollia aquests cossos i vides com a part del seu propi llenguatge: feia visible allò que el món volia amagar.
Aquesta idea es reflecteix en el curtmetratge El circo de las mariposas (dirigit per Joshua Weigel, 2009), on el personatge principal —un home sense extremitats, interpretat per Nick Vujicic— troba al circ un espai de llibertat i dignitat. El circ no el “cura”, sinó que el reconeix. Li ofereix l’oportunitat de desplegar les seves ales.
Potser, doncs, el repte actual no és crear un “circ social”, sinó recordar que el circ ja ho és per naturalesa: un art que neix de la comunitat, que parla del cos, de la fragilitat, de la cooperació i de l’esperança. Reivindicar aquest origen és també una manera de resistir a la mercantilització de l’espectacle, a la pèrdua d’arrel, al buit estètic.
Des de La Crispeta entenem el circ com un espai d’experimentació humana, on la vulnerabilitat i la diversitat són una força creadora.
Projectes com Micel·li, Circnapsis, CIPO 4651 o els nostres tallers multisensorials busquen justament això: tornar a posar el cos, el joc i la relació al centre.
Per nosaltres, el circ no és “social” com a etiqueta —sinó com a essència.
Un espai on cada persona, amb les seves possibilitats, pot trobar l’equilibri entre el que és i el que pot arribar a ser en comunitat.
Web d'interés: Circ social a Catalunya